Collarets de llum

[@more@]

Dedicada a la Mireia, una cançó de Rauxa: 

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s´adorm
tot és de joguina.

Un estel petit
obre l´ull i parla:
-¿On serà l´amor
que no puc trobar-la?

-On serà l´amor?
-fa la Lluna bruna.
L´he cercat pertot,
que n´estic dejuna.

I l´amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s´adorm
tot és de joguina.

Prou l´estel petit
i la Lluna clara
cercaran l´amor
més i més encara.

Se´n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.

Se´n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s´adorm
tot és de joguina.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Collarets de llum

  1. Bravant diu:

    Una cançó molt bonica que… té la lletra d’un poema de Martí i Pol.

  2. woow! Très intéressant post j’aime bien votre site maintenir les postes de grande

Els comentaris estan tancats.